Ens agradaria, en primer lloc, posar sobre la taula l’excepcionalitat de passar una Proposta de Resolució d’aquest tipus per Ple. Les propostes de resolució, son iniciatives parlamentàries que es debaten i voten en Comissió, en aquest cas, tractant-se d’una aparent reivindicació sobre llocs de treball (tot i que actua de mampara per modificar una sentència judicial, i alhora, procedir a modificacions administratives que contravenen la Directiva Marc de l’Aigua 2000/60/CE i la Directiva 2006/21/CE de gestió de residus de les indústries extractives) serien les Comissions de Treball o la d’Empresa les que haurien d’incloure aquesta proposta en l’ordre del dia. 
 
En aquest cas, en canvi, dimecres al migdia, un cop iniciat el Ple, s’ha demanat alterar l’ordre del dia, per part del portaveu de JxSi, per tal de poder incloure el debat i votació d’aquest punt. I ja en aquest moment, tots els grups parlamentaris hi han donat suport. Tots, excepte la CUP-CC.
 
Imaginem que son raons molt poderoses les que motiven aquest procediment excepcional. A les Comissions d’Empresa o Treball hi han passat moltes propostes de resolució en defensa de llocs de treball. Moltes. Només en aquesta legislatura, desenes; relatives al sector de restauració de l’aeroport del prat (400 treballadors), sobre el sector químic de Tarragona (120 treballadors a Covestro i 200 a Ercros), en relació les persones aturades a les comarques del Camp i les Terres de l’Ebre, 68.000 persones aturades el 2015, la planta Delphi de Sant Cugat del Vallès, 500 treballadores i 100 indirectes, professors agregats de les universitats públiques, Bic Graphic, cambreres de pisos... etc. 
 
Per tant, creiem que obrim un precedent sobre el qual la resta de grups parlamentaris hauran de justificar-se a partir d’ara; perquè la situació que inquieta una empresa, la filial de la multinacional ICL, o un grup d’empreses, les agrupades a la Plataforma Promineria, passa per Ple, i no hi passaran la resta? O és que a partir d’ara, les demandes de les empreses, també aquelles relatives a sentències judicials fermes, passaran per Ple? 
 
Alguns diuen que son les presses, la urgència, perquè el temps s’acaba. Hi ha una sentència judicial que marca el 30 de juny com a termini màxim d’abocaments de residus a la muntanya de sal del Cogulló.
 
Presses si descobriu el que passar a la comarca del Bages avui. Perquè l’activitat minera té mes d’un segle d’història, i perquè la sentència va dictar-se fa més tres anys, però és que la denuncia és del 2008. I no és l’únic litigi, mireu-ne el llistat. 
 
Sabíeu que els tribunals deixen sense base jurídica, ni urbanística ni ambiental, l’abocador? Saben que el litigi es remunta a l’època del Conseller d’ICV, Francesc Baltasar?
 
Presses, potser, perquè l’empresa ha pressionat fins el darrer moment perquè passés això que passa avui; ella ha incomplert els compromisos adquirits, i demana cobertura política per seguir abocant. Per tant, no son presses, es diu xantatge. Tanmateix la CUP-CC, que serà, molt probablement atacada i qüestionada pel seu posicionament, no ha vingut a cedir als xantatges de cap empresa, de cap poder privat. Ha vingut al Parlament, justament, a denunciar-los.

En segon lloc, i també com a prèvia, els cinc minuts que s’han acordat al Ple, potser son suficients per la resta de grups parlamentaris. Per la CUP-CC, no, en absolut. 
 
Per nosaltres, parlar de la mineria és parlar de treballadors i les seves condicions laborals, de la contaminació de les aigües, de les externalitzacions, de les afectacions al subsòl i als aqüífers, del barri de l’Estació i del risc de col-lapse, de la muntanya del Cogulló i de la de la Butjosa. De la de Vilafruns i de Súria i Cardona. De la colònia minera, de l’etapa ERT, de la SEPIDES, de la sinistralitat laboral. És parlar de vagues, de les dones dels miners tancades a l’Església, del càstig al capellà que va acollir-les, de la solidaritat de tot un poble... és parlar de càrregues policials, de companys morts i dels miners de la CNT. De denúncies, de sentències i d’imputacions penals a responsables de la Generalitat per la gestió urbanística i ambiental relativa a l’activitat minera.
 
Cinc minuts, no son prou per definir l’abast de la realitat minera. Només podré fer breus anunciats i marcar posicionament. Poca cosa més. I sap greu, perquè malgrat marcar el posicionament de la CUP-Crida Constituent en el seu conjunt, i malgrat ser un posicionament treballat de forma col-lectiva de fa molts anys, amb molts altres companys i companyes, sóc de Sallent. La meva família també, tot i que bona part d’ells venen de llocs diferents, però per totes les bandes, han treballat a la mina; dos besavis, dos avis i un tiet. Germans dels avis i les àvies, Cosins del pare. Un avi hi va perdre dits d’una mà, era barrenero. Un besavi, fou conegut per posar sobrenoms als treballadors, l’altre va protagonitzar una de les èpoques més combatives; les vagues dels anys 70. 
 
He estat regidora a l’Ajuntament de Sallent del 2003 al 2011, els primer quatre anys, a Govern, i vaig responsabilitzar-me del Pla d’actuació d’Emergències del barri de l’Estació, aprovat el 2005. El que activava la protecció en cas de necessitat de desallotjament immediat de les 224 famílies que hi vivien. 
 
Sensors monitoritzats 24 hores al dia, 365 dies a l’any. Aquelles veïnes que des de feia anys veien que se’ls esquerdaven les parets de casa, les que sabien que s’havien detectat moviments de terres des del 1995, però que en canvi no van veure com l’Ajuntament no suspenia les llicències d’obres al barri fins el 2003. 224 famílies, 333 habitatges. Reallotjats, indemnitzats amb diner públic i barri convertit en un solar on no hi pot haver cap ús que no sigui el de passejar-hi si es vol. 
 
I podria seguir, explicant el paper del moviment veïnal en relació la contaminació del Llobregat i el runam salí, podria explicar com el 40% de l’abastiment de l’aigua potable de la Regió Metropolitana de Barcelona prové de la conca del Llobregat.
 
Podria seguir parlant de Prou Sal! I del que ha fet la CUP des que entrà a l’Ajuntament, el 2003. Podria parlar de les denúncies, de Sebastià Estradé, i de la seva lluita pionera en la defensa del medi ambient. Podria parlar de les diferents mans per les que ha passat l’empresa, i també de com vam reaccionar quan vam conèixer que l’empresa participava del programa “apadrina un soldat” de l’Estat d’Israel.
 
De com la mina atrevessa la política a Sallent. De com explica pactes de Govern i de com ha fet que alguns, guanyessin molts diners, moltíssims, i no precisament treballant, i d’altres, hi deixessin la salut.
 
Però només hi ha cinc minuts, amb la qual cosa, no hi ha més possibilitat que llençar algunes càpsules del perquè votarem no a aquesta proposta de resolució.
 
1.- La present iniciativa és presentada per Promineria, una entitat que va ser fundada per quatre empreses subcontractes per Iberpotash: Catalana de Perforacions, Montajes Rus, Soldeber i Himesa. De mica en mica van sumar a l’entitat altres empreses i també patronals, gremis, la Cambra de Comerç o algunes universitats. 
 
2.- Aquesta proposta de resolució, parla molt del consens del territori, però el territori, més enllà d’alguns agents, formats per persones, i per persones que tenen interessos concrets, son les aigües i els rius, els aqüífers i els boscos de ribera. I el territori, diputats i diputades, fa molts anys que pateix i que queda palmes per l’activitat de l’empresa. Potser el territori no parla, no pressiona, no fa de lobby. Però el territori, en boca dels mateixos tribunals, fins i tot de la mateixa Comissió Europea, que ha adversitat l’Estat espanyol de la necessitat que l’empresa compleixi les sentències fermes dictades, necessita aturar els abocaments i restaurar el que és el desastre mediambiental provocat per una sola empresa més important del principat. 
 
3.- Som conscients, més que conscients, de la situació de nerviosisme que hi ha entre els treballadors de la mina i d’altres empreses. Hem parlat amb ells, a Sallent, però també els vam escoltar quan van venir a aquest Parlament a explicar-se, el passat 22 de febrer, on per cert, no van venir ni tan sols tots els grups parlamentaris. D’aquella reunió en va sorgir una demanda de reunió a l’empresa, que mai va ser atesa. 
 
La demanda la vam enviar el dia 24, només dos dies després. El 8 de març, jo mateixa feia un correu als assistents a aquella reunió, instant a reiterar la insistència davant Iberpotash. Només CSQP va respondre. Ningú més. Sembla, que en aquell moment, alguns grups parlamentaris no tenien tanta urgència per interessar-se per la situació que hi havia amb la mineria del Bages.
 
Més endavant, el 23 de març, fèiem una reunió convocats pel Govern, tampoc hi van assistir tots els grups parlamentaris. Allà, nosaltres, ja mostràvem la inquietud respecte la manca de compliment dels compromisos de l’empresa. El Govern, de fet, sabia perfectament de què parlàvem. Ho sabien molt bé. 
 
4.- La Sentència del TSJC sobre la qual es presenta l’incident d’execució per part de l’empresa, i que també vol avalar el Govern i la majoria parlamentària, té el seu origen en una denúncia veïnal contra l'Ajuntament de Sallent (CIU+PSC), que van aprovar un POUM on es donava carta blanca als abocaments incontrolats. Reconeixement, per tant, al moviment veïnal, que ha lluitat durant molts anys contra la impunitat de l’empresa en el desastre ambiental més important de Catalunya. 
 
Convé recordar que la data límit d'abocaments al runam del Cogulló del 30.06.2017 és ja un bonus concedit per Urbanisme malgrat que el lloc no té la qualificació ni les condicions exigibles, que l'Ajuntament de Sallent té l'ordre expressa del TSJC de fer aturar d'immediat els abocaments i obrir un expedient de disciplina urbanística, que l'abocament al Cogulló no té autorització ambiental.
 
Denúncia, que no és la primera, insistim, i que si algú hi té interès, tenim la llista dels litigis amb l’empresa. I és que com dèiem, el comptador de la complexitat de la mineria al Bages no comença a comptar el proper 30 de juny, data de compliment acordat per l’empresa i el Govern de la Generalitat per deixar d’abocar residus al runam del Cogulló, sinó a l’inici de l’explotació minera, i sobretot, als darrers vint anys, quan la consciència sobre el problema mediambiental, ha pres força i quan ha augmentat de forma vertiginosa l’abocament al runam salí del Cogulló. De mitjana, Iberpotash aboca unes 5000 tones de residu. Cada dia. 
 
5.- L’incident d’execució de sentència, que proposa un pla per seguir abocant al Cogulló, tot i que amb menor quantitat, demostra que la viabilitat de l’empresa és factible reduint els abocaments, cosa que fins que no hi ha hagut les amenaces judicials, no s’havia posat sobre la taula. Amb voluntat, i sense xantatge, hagués estat possible la viabilitat de l’empresa deixant d’abocar de forma definitiva, i buscant les alternatives que, certament, existeixen. 
 
Però les obres de la rampa de Súria s’han endarrerit, les previsions d’inversió a les plantes de sal purificada no s’han acomplert, no s’ha construït el nou col-lector de salmorres, i el que hi ha, just el passat dia 12 d’aquest mes, tornava a tenir vessaments i malmetia trams de bosc de ribera. 
 
6.- La reducció de producció durant un temps limitat, fins que finalitzin les obres de la rampa de Súria, pot comportar reducció de guanys per l’empresa. Fet que considerem que cal que aquesta assumeixi, sense carregar l’amenaça sobre els treballadors, senzillament, veien reduïts els guanys de la multinacional ICL: estem parlant d'una empresa que els últims 9 anys ha tingut uns beneficis nets de més de 429 milions d'€. Ningú ha plantejat que s’assumeixi la davallada de beneficis a canvi que deixi de ser l’erari públic qui assumeixi l’externalització dels costos de contaminar?
 
De la mateixa manera que l'empresa, segons les seves pròpies paraules, ha invertit centenars de milions d'€ en el pla Phenix per a augmentar els seus beneficis futurs, ara li toca, i de forma temporal, assumir una davallada parcial de la producció. És, ho diem una altra vegada, un problema econòmic.

7.- Volem denunciar el xantatge cap els treballadors, i l’amenaça sobre els llocs de treballs. Els treballadors no son els gestors de l’empresa, reben un salari pel seu treball. Son la baula feble, i és molt reprovable, és de fet lamentable, que sempre siguin l’arma llancívola i l’element de pressió. Tenim una comarca amb un índex d’atur que és quasi del 14%, per sobre del de la mitjana de Catalunya. Com no voleu que els treballadors demanin no perdre el lloc de treball?
 
La nostra responsabilitat no és fer política sobre territoris i comarques trinxats per l’atur i la destrucció del medi. La nostra responsabilitat, és acabar amb l’atur i preservar el medi. La nostra responsabilitat està per sobre dels beneficis d’una empresa en particular, per més poderosa que sigui.
 
8.- Malgrat sembla que els llocs de treball, directes i indirectes, son l’element principal que porta a tots els agents a fer els passos que calgui, malgrat contravinguin una sentència judicial, directives europees o el més elemental dels sentits comuns, no trobem, en la proposta de resolució presentada, cap demanda de garantia a l’empresa que, a partir del dia 30 de juny, i malgrat puguin seguir abocant al Cogulló, no acomiadaran cap treballador, ni presentaran cap ERE ni rebaixaran condicions laborals a la plantilla ni a les treballadores subcontractades. El que avui aprovareu, volem que sapigueu, que no compta amb el compromís de l’empresa de no acomiadar ningú.
 
9.- Per una cambra com aquesta, els objectius haurien de ser múltiples; que cap treballador perdi la seva feina, que s’aturin els abocaments, que es restauri mediambientalment la zona i que s’aturin l’externalització de costos d’impacte mediambiental. Si l’empresa no és capaç de fer això, ja vam sol-licitar en el seu moment al Govern, que assumeixi la gestió pública de la mina, ja que la potassa, el subsòl, és riquesa del comú. 
 
10.- La Plataforma Prou Sal!, aquest proper dissabte, a diferents localitats del país, volia celebrar la fermesa del Govern davant la sentència judicial i la finalització dels abocaments, alhora que espera que altres sentències, com la relativa a la restauració i a la de la fiança insuficient (STJC 2015) siguin també executades. Nosaltres, el dia 17, serem al costat de la gent que entén que un país es construeix al costat de les treballadores, però també, al costat de la seva terra, les seves aigües i els seus rius. Per nosaltres, Iberpotash, pressiona, fa xantatge i a més, com a mínim fins fa no massa temps, perquè aquesta informació ja no està disponible a la seva web, destinava part dels beneficis de la seva matriu ICL, a apadrinar soldats a Israel. 
 
11.- Suposem que a canvi d’això, estareu atents, seguireu de prop els compliments de l’empresa, i sereu al costat de la gent i del territori, a partir d’ara, i no només quan us vingui l’empresa a trucar la porta. Suposem que sabeu que més enllà de les propostes genèriques que aprovareu, els expedients de restauració, les modificacions del POUM, el seguiment de l’execució de les obres i plans previstos, requereixen expertesa, dedicació, constància i sobretot, voluntat. Suposo, que us veurem a tots fent un seguiment a peu de mina i acompanyant el Govern, els grups municipals a l’Ajuntament de Sallent i al conjunt de tot el territori, també el que és crític amb aquestes polítiques d’impunitat, en el compliment del nou capítol de promeses. Suposo que sí. Del contrari, hauran demostrat de quina banda estan.
 
Deixeu-me que acabi amb les paraules d’un company de Sallent;

Digues que per nosaltres avui (tots aquells que vivim a tocar del runam i tota la resta de gent que en pateix els efectes de la salinització, AMB inclosa) és un dia molt trist.

Digues de part nostre que no han entès res sobre aquesta problemàtica. Que amb un SI no estan ni defensant ni salvant llocs de treball. Que amb una pròrroga dels abocaments no solucionem res més que facilitar que un gegant multinacional com ICL es continuï engreixant de beneficis a canvi de 0 compromís amb el territori.
 
Gràcies senyors parlamentaris per no donar resposta a la problemàtica de la salinització de les nostres aigües i els nostres rius.
 
Gracies senyors parlamentaris per no ser valents i apostar per una mineria sostenible al Bages.
 
Els han enredat. Mirin els llibres de comptes de ICL senyors parlamentaris, llegeixin les denuncies, sentències i contenciós administratius, incloent els que hi ha oberts a Europa, i veuran que això no va de llocs de treball.
 
Senyors de Junts pel Si, si comencem així, jo em desapunto de la futura "República Catalana"
 
El territori no es ven. 

Anna Gabriel, diputada de la CUP-Crida Constituent