El dret a la plena sobirania reproductiva i el control sobre els nostres cossos és una reivindicació històrica de les dones de la classe treballadora. Un dret que, malgrat els avenços parcials, contínuament es veu amenaçat com a mecanisme de disciplinament de les dones de les classes populars, amb l'ajuda de l'Església i del capital. La primera, per criminalitzar la sexualitat lliure i els efectes d'una educació sexual ridícula, el capital per garantir mà d'obra disciplinada per unes condicions de vida de misèria.

Fa molts anys que lluitem, com vam lluitar per aturar l'anomenada Llei Gallardón, i ho fem malgrat la repressió, com la que van patir les nostres companyes de les illes jutjades per aturar aquesta llei. Lluitem com han fet darrerament les dones a Argentina i Irlanda per aconseguir la despenalització d'un dret tan bàsic com hauria de ser el d'avortar. Nosaltres vam aconseguir aturar la Contrareforma de l'Avortament, però encara avui dia les menors d'edat necessiten autorització paterna per tal d'avortar. A Argentina, les institucions van fer cas omís de la voluntat popular i els avortaments clandestins seguiran matant centenars de dones de classe obrera, que no es poden pagar un avortament en bones condicions. L'Estat argentí és responsable d'aquestes morts, i l'Estat espanyol és responsable dels perjudicis per a les menors a qui destrossin la vida obligant-les a parir.

I a Andorra, on els coprínceps són el bisbe de La Seu d'Urgell i el President de l'Estat francés Macron, ens trobem un dels dos darrers llocs a Europa en què encara és il·legal l'avortament en qualsevol supòsit i termini. A Andorra l'avortament està prohibit fins i tot en cas de violació, en cas de perill de vida per la mare, en cas de malformació del fetus. A Andorra, les dones no tenen cap dret sobre el seu propi cos, i es veuen obligades a marxar i avortar sota una altra legislació, i discriminades absolutament si no s'ho poden permetre. Per això, les dones més joves i les dones migrades encara tenen més difícil l'accés a l'avortament en un indret on et condemnen a fins a 3 anys de presó i 5 d'inhabilitació per avortar.

A Andorra, igual que a Argentina i a l'Estat espanyol, l'Església pren un paper cabdal per frenar el nostre dret a decidir sobre els nostres cossos. No ho fa sola, ni ho fa perquè sí, sinó en aliança amb els estats, i al servei del capitalisme, com bé representen Macron a l'Estat francès i al coprincipat d'Andorra o Rajoy, Sánchez i Rivera a l'Estat espanyol. No és només qüestió de ser més o menys catòlic, més o menys antiquat, el dret a l'avortament lliure i gratuït és un dret fonamental per a la salut reproductiva de totes les dones. Es tracta que les vides de les dones segueixen no valent res per si soles. Tant és si morim, tant és si ens condemnen a cuidar uns fills amb sous de misèria, tant és si ens allunyen de qualsevol tipus de desenvolupament vital tot just en l'adolescència. Sempre importa més la vida del fetus que la nostra, perquè no som més que un mitjà per seguir tenint persones que treballin per ells.

La nostra salut, la nostra vida i els nostres cossos no han d'estar al servei ni dels mandats de cap Església ni dels dictats del capital. La restricció al dret a decidir sobre la reproducció amb plenes garanties tant per parir com per no fer-ho és l'enèsima expressió de misogínia i doble moral classista que amenaça les dones de la classe treballadora.

Això implica la infantilització de les dones ja que, mentre sí que podem treballar, no podem decidir sobre el nostre cos. I, tot i així, de res serveix reconèixer el dret a avortar si l'objecció de consciència del personal mèdic a la sanitat pública el boicoteja, fent-lo impossible de manera gratuïta, alhora que ho deriven a les seves consultes privades on la consciència es relaxa previ pagament.

Cal que l'avortament estigui garantit per la sanitat pública, i que hi tinguin accés totes les dones independentment de la seva renda, de si tenen papers o no, de la seva edat. Aquesta és la manera de trencar amb la falsa moral que fa que mentre les dones de classe alta poden buscar maneres per avortar, les pobres no puguem. Perquè la prohibició de l'avortament és una qüestió de classe.

Estem fartes i hi plantarem cara. Sense vergonya ni remordiment per interrompre qualsevol embaràs que no sigui desitjat. Plantarem cara per exigir unes condicions de vida que ens permetin escollir amb totes les garanties ser mares o no.

No, la vergonya no és nostra, la vergonya és del bisbe de la Seu, la vergonya és de Macron, de Sánchez, la vergonya és de tots els masclistes que sustenten el patriarcat. Nosaltres ens sentim orgulloses de decidir sobre els nostres cossos, tant si decidim tenir fills com si no, ens sentim orgulloses de lluitar cada dia perquè les nostres vides valguin la vida de viure.

Pel dret a l'avortament lliure i cobert per la sanitat pública!
Pel dret a una salut reproductiva plena!

Educació sexual per decidir, anticonceptius per no avortar, avortament legal, lliure i gratuït per no morir!