La Comissió de Salut del Parlament de Catalunya va aprovar, l’any 2016, una resolució presentada per la CUP Crida Constituent que instava a revertir la implementació d’un nou model del Sistema d’Emergències Mèdiques basat en l’externalització del servei a empreses privades, per avançar cap a un nou model de gestió, titularitat i provisió pública.
Sens dubte les llistes d'espera i les condicions en les que han de prestar el servei públic són les expressions més clares d'aquesta realitat precària. Però com a conseqüència de les problemàtiques acumulades després d'anys de retallades i de polítiques orientades a reforçar els consorcis privats, hem començat a trobar expressions d'exclusió sanitària entre els col·lectius més vulnerables.
Davant d'aquesta realitat, el Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a:
El nostre model sanitari s'ha construït durant les darreres dècades més com un negoci que no pas com un servei públic. Una part important de la gestió es realitza a través de totes les formes imaginables de gestió privada. Això provoca que els gestors prioritzin els seus beneficis a la nostra salut.
En el terreny concret, subratllem que avui la sanitat pública catalana compleix uns estàndards de màxima qualitat, però pateix d'un model de gestió publicoprivat que provoca múltiples mancances i problemes.
La significació que la dimensió de la COVID 19 feien difícil el seu control, però sens dubte un sistema sanitari al límit facilitava el col·lapse de la sanitat pública: infrafinançament, retallades fetes efectives la darrera dècada, manca de treballadores i treballadors, tancament de serveis i llistes de espera. Si s’ha mantingut la sanitat catalana és gràcies a l’esforç extraordinari que han desenvolupat els treballadors i les treballadores.
Actualment, de les gairebé 65.000 places de residències de gent gran més d’un 50% d’aquestes són gestionades per empreses privades. Només un 17% de les places en residències és de titularitat pública. Mentre això sigui així, serà inevitable que hi hagi qui fa negoci amb el dret a envellir dignament. Cal, per tant, posar a debat i treballar per un model de gestió i titularitat públic de les residències.
Durant la primera onada de la pandèmia les professionals de la salut van fer un esforç extraordinari per tal que la sanitat pública pogués respondre al repte que va suposar el COVID19. Aquest esforç no es va veure recompensat degudament amb les millores estructurals que la sanitat pública reclama des de fa anys. Uns mesos després, el Departament de Salut s’està trobant amb una plantilla de professionals que reclama els seus drets i, en conseqüència, un sector que lluita pel dret de tota la ciutadania a uns serveis de salut dignes.
El sistema de salut pública pateix d’un finançament clarament insuficient. Els pressupostos aprovats pel Parlament de Catalunya per l’any 2020 no van revertir les retallades dels últims deu anys, i tampoc van incrementar de forma substancial la progressivitat del sistema d’impostos.
La CUP expressa de forma clara i contundent el suport a la vaga dels MIR i a la seves reivindicacions i insta a la resta de grups parlamentaris a fer comparèixer al Parlament a les patronals davant del seu comportament intransigent.
Quim Arrufat es trobava enmig d'un procés de gestió d’agressions masclistes i mentre s'estava gestionant a través del protocol propi amb què compta la CUP, va abandonar la militància de l’organització.
Davant d’aquest fet, volem manifestar que:
Davant la inhabilitació del President de la Generalitat Quim Torra Pla, la CUP vol mostrar tota la solidaritat antirepressiva. La inhabilitació del president per haver penjat una pancarta demanant la llibertat dels presos i les preses polítiques i el lliure retorn de les persones exiliades és un atac contra la llibertat d’expressió i la sobirania popular del nostre poble. Per això:
