La COVID-19 ha portat al límit el nostre sistema sanitari fins al punt que el passat 10 de març va tenir lloc una vaga sectorial insòlita en la que van participar tots els treballadors i les treballadores de tots els centres i empreses sanitàries i sòcio-sanitàries públiques i privades de Catalunya. I és que la realitat és que la batalla contra el coronavirus s’ha pogut lliurar gràcies a l’esforç i sacrifici de tot aquest personal, doncs s’ha fet front a la pandèmia amb un sistema totalment afeblit.

D’una banda, el motiu d’aquest afebliment rau en unes retallades que encara no s’han revertit. Recordem que a Catalunya, el 2010 es va retallar en més de 1.500 milions d’euros el pressupost del Departament de Salut i es va abaixar un 5% el sou del personal sanitari. Posteriorment, les retallades dels governs de CiU es van veure agreujades per les reduccions en el pressupost en Sanitat per part dels diferents governs de l’Estat espanyol. El 2012 es va implantar el copagament i la inversió va disminuir un 6%. Les conseqüències d’aquestes retallades encara s’arrosseguen: menys personal i menys recursos.

D’altra banda, però, el motiu que explica aquest afebliment del nostre sistema sanitari el trobem en el propi model en el qual es fonamenta: la concertació públic-privada. Un model que ha dut a gestionar la sanitat durant les darreres dècades més com un negoci que no pas com un servei públic. A base d’esquarterar el sistema de salut pública, una part important de la gestió es realitza a través de totes les formes imaginables de gestió privada. Això possibilita que els prestadors prioritzin els seus beneficis a la salut de la població i, a més, provoca múltiples mancances i problemes entre els quals destaquem el classisme que pateixen les usuàries i usuaris, derivat de les múltiples llistes d’espera, i els greuges entre treballadores i treballadors que, malgrat realitzar les mateixes tasques, tenen condicions laborals diferents en funció de l’empresa per a la qual treballen.

Davant d’aquesta realitat, més enllà de la clara necessitat d’augmentar la dotació pressupostària, l’objectiu de prestar un servei de salut que sigui universal i gratuït passa per garantir un canvi de model que estableixi un sistema de sanitat de titularitat, gestió i provisió públiques. És a dir una sanitat 100% pública que permeti, a més, un únic conveni per a les professionals.

Per això el Parlament de Catalunya insta al govern de la Generalitat a:

1. Iniciar el procés d’unificació de la titularitat, gestió i provisió pública de tots els centres que formen part del SISCAT (Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya) per tal que siguin gestionats de forma directa pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
2. Revertir de forma immediata totes aquells contractes de concessions i concerts que no suposin cap cost per l’administració.
3. Analitzar i avaluar les concessions, convenis i concerts actuals per a la seva progressiva recuperació com a provisió pública directa.
4. Dissenyar un full de ruta comptant amb la participació dels sindicats i plataformes representants de les treballadores i usuàries per avançar cap a un únic sistema sanitari de titularitat, gestió i aprovisionament públic i, en conseqüència, un únic conveni laboral digne per a totes les professionals i un sistema universal i equitatiu per a tota la població.
5. Fer efectiva la recuperació del 5% retallat el 2010 i de les DPOS als pressuporostos de 2022, reduir la temporalitat i precarietat laboral persistent i creixent, i crear una Taula per a l’equiparació de les condicions laborals de les treballadores dels diferents centres i proveïdors sanitaris de tot el territori.